Pensareu qui és aquest personatge? De ben segur que a la gran majoria de tots vosaltres no el coneixeu, però molts caliuencs sí que el coneixen, malgrat que molts no l’hem vist, és el que popularment anomenem com el “Caliuenc de Tenerife”; un europeista que viu un sentiment des de la llunyania i el qual li teníem moltes ganes de dedicar-li aquest espai.

-          Un Europeista i Caliuenc a Tenerife, és un fet estrany, fa molts anys que estàs?

Des de l´estiu del 95, pocs dies després d´inaugurar el Nou Sardenya, i l´Europa-Lleida va ser l´últim partit que vaig veure abans de marxar. Un cúmul de sensacions em va envoltar aquell dia: per una part era trist doncs trencava una tradició de 20 anys, temps durant el qual no em vaig perdre gaire bé cap partit, des del primer, un Europa-Artiguense a Preferent la temporada 74-75 (25 ptes. valia l´entrada), passant per aquells dissabtes on veiem fer gols a l´Amateur a 3ª regional, o aquells llargs diumenges al matí que començaven a les 8 amb el Juvenil B, fins els darrers exilis del Guinardó i Horta. Per altra part marxava amb la tranquil·litat de veure enllestit l´Estadi, peça fonamental per el futur del Club.

-          Des de quan ets soci de l´Europa, i com et vas fer soci del Caliu.

Sóc soci de l´Europa des de la temporada 75-76. Tenia 10 anys i el carnet em va costar 200 ptes. Pel que fa al Caliu, la història ve de molts anys enrere, m’explico: el referent és la Penya l´Escapulari, un fenomen extraordinari en aquells temps, que va canviar la fesomia de la graderia i a tots ens encomanava positivament, malgrat que jo, físicament, no em col·locava prop de la Penya; fins que un dia, concretament un Europa-Masnou, va caure una nevada i feia un fred que glaçava; ens vam posar tots a tribuna i la Penya era com una foguera que ens va treure el fred de cop, i des d´aquell moment em vaig sentir més proper al que allò representava; després vam compartir els desplaçaments, com un Sant Andreu-Europa al Narcís Sala que malgrat perdre per 1-0 va ser un sensacional partit i al vespre, en veure les imatges per televisió, em vaig emocionar de tal forma que se m’han quedat gravades per sempre; i els llargs desplaçaments, on gaudíem del partit i de l’excursió, com aquella quan vam guanyar a Olot  per 0-5. I per què explico tot això; doncs el fet és que malgrat aquests sentiments no vaig pertànyer mai a la Penya l´Escapulari, i en quan em vaig assabentar de la creació del Caliu, vaig percebre que el destí em donava una segona oportunitat. Jo ja era a Tenerife, però vaig encarregar als meus pares, als qui haig d´agrair infinitament que em representin a l´Estadi (no es perden un partit perquè després “comentem la jugada” per telèfon i saben que això em fa feliç), que em fessin la gestió de fer-me soci del Caliu Gracienc.

-          Molts aficionats a una afició concreta, i en aquest cas de l´Europa, quan la seva vida privada el fa allunyar de la seva entitat, provoca un distanciament entre la persona i el Club…tu podriem dir que ets un “rara habis”, no només continues seguint a l´Europa sinó que a més col.labores amb una penya, malgrat no poder participar activament, cóm és això?

Pot semblar un tòpic, però és la realitat: per mi l´Europa és un sentiment que tinc arrelat per tota la vida. Penso en els meus orígens: un dels primers records que tinc de la meva vida és quan era ben petit; des de casa sentint els crits del públic quan marcava l´Europa i jo li preguntava a la meva mare: “què ha passat?”; i em contestava: “Gol de l´Europa”; recordo, a les acaballes dels anys seixanta que des de la galeria de casa es podia veure part del terreny de joc, i recordo aquells diumenges d´hivern, sortint en pijama cap a la galeria a veure el partit, i recordo els crits de la meva mare perquè em fiqués cap a dins de casa. Tot allò em deuria marcar.

-          Com es porta això de ser de l´Europa a més de 1000 kms. de distància?

El no poder assistir als partits molt malament. Alguns diumenges em desperto de bon matí i salto del llit pensant “avui juga l´Europa”; a meitat del passadís m´aturo i em pregunto “i on vas tan ràpid…?”. Quan escolto per Internet les narracions dels partits em poso molt nerviós : de sobte algú crida “gol” i mentre que vosaltres celebreu el gol jo espero amb l´ai al cor fins que diu que a marcat l´Europa… o el contrari…

-          D´ençà d´una època, amb les noves tecnologies (webs) podriem dir que pots seguir més fàcilment la informació escapulada… però abans era molt més difícil i encara més quan les edicions de l´Sport i Mundo Deportivo, no arriben a les espanyes amb informació de futbol català… com t´ho feies?

Per la premsa m’assabentava del resultat i poc més. Com he comentat abans, els meus pares, que abans de jo marxar no havien anat mai a l´Europa, ara no es perden ni un, i m´expliquen tot el que passa, i si el partit és molt important, un truc al mòbil i a sentir les incidències en directe.

-          Explica com t´ho feies per escoltar Ràdio Gràcia, quan aquesta emisora narrava els partits de l´Europa… quina despesa oi?

Ben fácil. Un truc de telèfon a la meva mare i ella em posava l´auricular al costat de la ràdio… santa paciència la meva mare!. Ara tinc un telèfon amb altaveu, però al principi havia d´estar amb l´aparell enganxat a l´orella i la pobra acabava el partit ben vermella; el pitjor era donar salts d´alegria quan marcava l´Europa i seguir amb el telèfon a l´orella. Recordo el gol d´en Surrallés contra el Badaloní: de l´emoció vaig caure a terra sense deixar anar el telèfon i en posició horitzontal em vaig quedar uns minuts sempre amb el telèfon a l´orella.

-          Malgrat que l´Europa fós un dels impulsors de la 1ª Divisió, haver jugat a 2ª... suposo que la llunyania i els anys de no estar dins del panorama futbolístic nacional, fa que l´Europa sigui un desconegut a Tenerife pels teus coneguts… Fas pedagogía escapulada i gracienca per les “Islas Afortunadas”?

Fora del meu àmbit sí és desconegut, amb l´exepció de les dues darreres Copes de Catalunya que van fer un petit ressò. Però les persones amb les que em relaciono i que són amants del futbol, s´encomanen de la meva passió europeista, i acostumen a mirar el diari per veure què ha fet l´Europa i cóm va, o em pregunten directament; a la feina, quan connecto l’ordenador i crido: “veniu a veure els gols de l´Europa!”, de seguida tinc una pila de gent al voltant. Una curiositat: quan em pregunten si l´Europa és un equip de Barcelona i els hi dic que és de Gràcia, més d´un m´ha fet el següent comentari: “Ah, Gràcia, on la Festa Major, oi?”

-          Com veus, actualment, l´estat de salut de l´entitat?

Malgrat que somiar és gratis, hi han uns límits difícils de superar. Per una part penso en el capital humà, traduït al número d´habitants de Gràcia, i en podríem treure una gran massa social; per altra part sembla que el treball de futbol base està donant fruits i en donarà de millors, i el disposar del Camp de l´Àliga és una garantia, però… cóm competir amb entitats que tenen ciutats esportives? Però sí tinc molt clar que el sostre pot estar més amunt; vaig llegir unes declaracions del Sr. Isern dient que si l´Europa pugés a 2ª divisió es podrien fer reformes al Camp de l´Àliga i fer un estadi amb cabuda per vint mil espectadors. L´entitat està bé com està ara?, sí (malgrat que hem sorpren negativament la poca afluència d´espectadors al Nou Sardenya); es pot millorar?, sí; es pot somiar?, tanmateix.

-          Vas a veure partits de futbol del Tenerife o segueixes la seva actualitat? De ben segur que t´agradaria veure a Segona (o a Primera) un Tenerife-Europa.

He vist un parell de partits del Tenerife, però no em motiva gens. Sí vaig sovint a veure partits de Tercera i Regional Preferent, perquè està en sintonia amb el futbol que he viscut  (he vist jugar a l´Europa al Mini Estadi o a l´Olímpic de Terrassa, però també l´he vist a camps com el Baronense o la Guineueta).

Un Tenerife-Europa? Tinc l´armari ple de banderes, bufandes, gorres i samarretes de l´Europa…

-          Què li vols dir a l´aficionat escapulat que no et coneix i en particular al CALIU GRACIENC?

D´antuvi que aquí tenen un amic per qualsevol cosa que necessitessin si visiten Tenerife. Als aficionats escapulats els recordo com part de la meva familia i els hi demanaria que no defalleixin mai en el suport al Club. Caliuencs, quan ensenyo la pàgina web la gent em  diu: “sembla una penya d´un equip de primera”; i jo contesto: “perquè és una Penya de Primera”.

Una abraçada molt forta per a tots.