LA VEU EN PDF

Fes click al logo per visualitzar

EDITORIAL  

La unió fa la força

 Diuen que després de la tempesta arriba la calma. Doncs sembla que això s’ha fet palesa aquesta temporada a l’Europa. Després de temporades amb constants tempestes que han dut el nostre primer equip a la deriva, sembla que l’actual ha servit per poder trobar un bon patró per dirigir aquest vaixell que feia temps que anava a la deriva. Per fi i gràcies a un, per a molts, desconegut Pedro Dólera, el primer equip de l’Europa ha tornat a ser el buc insígnia de la nostra entitat. Després de quasi bé una dècada el primer equip de l’Europa ha estat el que ha donat nom a l’entitat. Dólera ha aconseguit el que molts no han pogut fer, la unitat entre tots els estaments de l’entitat. Dólera ens ha demostrat ser un home treballador i honest, i que com una formiga ha anat treballant en silenci les bases per la consolidació i l’estabilització, per fi, del nostre primer equip. Ha aconseguit crear i treballar un bon grup humà de jugadors, que han sabut suplir les mancances (lògiques d’un nou equip, de jugadors nous, joves i sense experiència a la categoria...) per ganes i per treball dur en els entrenaments, que s’ha vist reflectit pel bon paper demostrat en la majoria de partits. Tot això gràcies a un míster que s’ha sabut treballar la renovació de cara a la propera temporada a base de treball, i el qual, com va dir ell mateix està molt agraït a l’Europa que va saber confiar en un desconegut com ell. Amb aquesta renovació, que ha aconseguit amb el suport unànime dels socis cosa molt difícil d’assolir en aquest club amb tanta pressió –malgrat que molts no han entès tantes rotacions-, implica la continuïtat de treballar amb el mateix projecte i de poder-lo polir encara més de cara la futura campanya. És a dir, el primer equip ha estat  enguany com un diamant que cal polir-lo per la propera temporada i això s’ha aconseguirà amb les lògiques baixes, que s’hagin de donar, que es veuran compensades amb noves entrades, però sempre mantenint el bloc d’aquesta temporada. Un equip que ens ha fet somiar bastants jornades en aconseguir la tercera o quarta plaça que donava dret a la promoció d’ascens, i que no s’ha aconseguit per haver estat un equip bastant irregular lluny de Sardenya, com és el fet que en tota la segona volta no ha pogut guanyar cap partit com a visitant, això sí molts empats, però com tots sabem en la lliga dels tres punts un empat és molt poc, malgrat que puntuar sempre és positiu. També hem pogut comprovar que a la que es baixava un pistó o una marxa, de la lluita mostrada al llarg de l’any pels jugadors, l’Europa era molt més vulnerable; això volia dir que les mancances que tenia l’equip calia solucionar-les a base de molta pressió lluita i de molt d’esforç, unes característiques que són les que més ens ha agradat d’aquest equip. Un altre dels aspectes a millorar, de cara la propera campanya, és la de saber jugar contra equips inferiors a un mateix; hem vist que a l’Europa li ha costat molt més en els partits jugats contra equips teòricament inferiors que no pas contra equips de la zona alta...això també bé donat per un aspecte positiu, i és que el joc desplegat per l’Europa li era molt més fàcil elevar-ho a la màxima exponència contra equips més tècnics...i tots aquests defectes i altres mancances es poden millorar de cara l’any vinent, i per poder-ho fer és la continuïtat del “métode Dólera”.

 I per acabar la temporada us hem de dir que ens va arribar un correu electrònic del “capi”, l’Àlex Delmàs, on “ens agraïa el nostre recolzament incondicional durant tot l’any a l’equip i també a nivell personal”  i que ho transmetéssim als nostres consocis....i és que com deia el titular d’aquesta editorial la unió fa la força.