L’ENTREVISTA AMB CALIU: CARLES BALAGUÉ

El cineasta català Carles Balagué ha estat l’encarregat de dirigir la “pel·lícula del Centenari del CE Europa”. El documental, Cent Anys del Club Esportiu Europa, de 52’ es va estrenar el passat dia 16 d’octubre al flamant Auditori de la bibiblioteca Jaume Fuster de la Pl. Lesseps a Gràcia. Un film, molt emocionant i molt sentit, que només el podia haver realitzar un europeista com ell, fill de l’entranyable Bernardí Balagué, ex president escapulat.

És per aquesta raó que la “Veu del Caliu” ha cregut oportú fer-li aquesta entrevista, no sense abans felicitar-lo pel seu treball realitzat i que els caliuencs que vam estar presents a l’acte vam poder gaudir i emocionar-nos.

·         Carles, felicitats. Barcelona, Madrid, Athletic de Bilbao i ara Europa. Són els únics equips que tenen documentals “centenaris”. Com va ser la gènesi del documental?

La gènesi del documental neix d’una proposta que em va fer la Comissió del Centenari. Posteriorment la Comissió es va dissoldre i tot va quedar en un encàrrec que vam gestionar personalment des de la meva productora.

·         Per un europeista com tu, deu ser un orgull haver pogut realitzar aquest film. Un film amb sentiment i íntim.

Les motivacions personals i el record d’aquell Europa dels seixanta han estat l’autèntic motor del llargmetratge.

·         T’ha comportat molts problemes a l’hora de poder-lo realitzar? Material fotogràfic, video, dedicació, temps…

Pràcticament la mateixa feina que en qualsevol llargmetratge documental. Potser amb un equip més reduït degut al pressupost, però amb els mateixos problemes que en qualsevol altre llargmetratge.

·         En total, quantes hores de rodatge?

Es van fer gairebé 50 hores, de les quals n’hi ha 14h. enregistrades, en 7 dies de rodatge. Però el més complicat va ser el muntatge, amb més de 8 setmanes i de 190h.

·         Quina ha estat la resposta de la gent que ha intervingut en el film? La predisposició dels entrevistats... Especialment d’aquells que no estem acostumats a veure que parlin de futbol modest com l’Enric Bañeres.

Les respostes van ser, en general, favorables. Hi va haver persones com Johann Cruyff que van excusar la seva intervenció per problemes d’agenda, i d’altres casos, com el de Gonzalvo III, en què la mort el va sorprendre quan ja haviem pactat el dia de gravació. En el cas d’Enric Bañeres, va ser una decisió pròpia en saber que el partit Lleida-Europa era un dels temes tractats al documental.

·         Quina va ser la decisió de qui havia o no d’intervenir en el documental?

Vam prendre la decisió basant-nos en el guió del documental, i en les diverses èpoques que comprenia el mateix, i també de la disponibilitat del personal.

·         Ha estat difícil el triar i el distribuir el “tempo” del film i del material utilitzat?

Ha estat una de les màximes dificultats del documental. Finalment vam optar per dividir-lo en èpoques, que ens va semblar un sistema didàctic i diàfan per l’espectador. Pel que fa al material, hem utilitzat el d’un programa de TVE rodat l’any 1968, on s’entrevistava a Cros, Bordoy i Julià. La resta d’imatges de la dècada dels seixanta es va aconseguir bàsicament de pel·lícules 8mm. d’Alexandre Pujol. Les imatges de l’ascens a Pinoso i les dues Copes Catalunya es van localitzar als arxius de TV3.

·         A nivell de financiament has estat recolzat per patrocinadors?

La pel·lícula ha comptat amb tres fonts de finançament: DIAFRAGMA, la meva productora, que va aportar el personal de producció, TV3, que va finançar una part de la producció d’acord al conveni subscrit entre aquest organisme i l’Associació de Productors, i l’Institut Català de les Indústries Culturals, també d’acord a la seva política de subvencions.

·         I del Club? Has tingut facilitats?

El Club em va fer saber que les dificultats econòmiques per les que estava passant feien impossible que assumís un projecte de tal envergadura. Les facilitats van ser les pròpies de permetre’ns rodar a les instal·lacions de l’Europa, i col·laborar amb les consultes que es van fer des de la productora. També va col·laborar amb la organització de les projeccions a la Biblioteca Jaume Fuster.

·         A banda de l’estrena per invitats i autoritats, i els demés dos dies (23 i 30 d’octubre) per a la resta de socis de l’Europa, quin tipus de distribució tindrà el film? Cinemes, televisió, i especialment si haurà una edició en DVD per la seva adquisició.

D’acord al contracte estipulat amb TV3, el documental s’emetrà properament en aquest canal. No coneixem les dates ni el número d’emissions, que suposem que guardaran una relació directa amb la seva quota d’audiència. Paral·lelament s’han realitzat gestions amb Barcelona TV i amb la xarxa de Televisions Locals per a més endavant. Volem fer palès que parlem d’un producte audiovisual per a televisió, i que mai no s’ha contemplat la seva explotació cinematogràfica. Pel que fa a la distribució de DVD, estem estudiant la possibilitat de treure una edició limitada pels socis i gestionant les oportunes autoritzacions dels coproductors.

·         En el film queda ben reflectit les teves vivències per l’Europa “ye-ye” dels 60, del que va estar a punt de pujar a Primera Divisió, que va deixar empremta pel seu pas per la 2ª Divisió, i que per una mala reestructuració del futbol espanyol el van comdemnar a la 3ª. Explican’s una mica d’aquell Europa als qui no el vam poder veure, records, vivències…

Parlem d’una època excepcional a la nostra història. S’ha de tenir en compte que l’any de l’ascens, l’Europa va guanyar tots els torneigs en els quals va intervenir, entre ells la Copa del General Moscardó i el Julià de Capmany. De les 5 temporades a Segona, mereixen ser recordades la primera i la quarta. La primera per com en vam quedar d’aprop de, com a mínim, jugar la Promoció a Primera Divisió. Se’ns va escapar per una sèrie de partits i de jugades puntuals: el penalti fallat contra el Langreo al nostre camp; el gol anul·lat a La Coruña, el partit al camp del Celta que vam guanyar 2 a 1 a falta de quinze minuts i que vam perdre; el gol que ens vam fer a pròpia porteria al camp del Gijón... Sobretot ens van enfonsar els set punts perduts a casa.

Durant la quarta Temporada vam eliminar el Saragossa de la Copa. Però convé recordar que vam acabar la primera volta en posició de Promoció. Aquí vam patir importants lesions –per exemple la d’Elizondo-, en el millor moment de la seva carrera-, jugades puntuals en alguns partits –vam fallar un penalti contra el Castelló-, i també la força que tenien el Màlaga, el Betis, el Levante, el Mallorca, o el Múrcia, amb pressupostos cinc vegades superiors al nostre.

·         I ja per finalitzar. Creus que l’Europa tindrà alguna nova època daurada? O el fet de viure en un món esportiu tant globalitzat l’acabarà per perjudicar? (si és que encara no ho ha fet.

Serà molt difícil, per no dir quasi impossible. La globalització i la dictadura mediàtica del Barcelona han deixat els equips modestos com el nostre a les portes d’una existència difícil i heroica.

Gràcies Carles, esperem que entre tots et reconeguem tot l’esforç que has dedicat per realitzar el film i ens veiem per Sardenya!.